El primer dia vam portar a la Nineta i la vam deixar una hora a l'escola. Ella no s'esperava res, així que va entrar sense dubtar massa i nosaltres ens vam quedar fora. La veritat és que no se qui ho va passar pitjor, si ella o jo..., el cas és que quan vam tornar a buscar-la estava plorant, pobreta... El segon dia la vam tornar a deixar una hora. Aquest cop no va entrar pel seu propi peu, sinó que la mestra la va haver d'agafar perquè entrés...plorant. Quan vam tornar encara plorava, se'ns agafava com un koala, pobreta... El tercer dia la vam deixar 1h 30. A l'hora d'entrar semblava que entraria sola, però quan va veure la mestra, es va posar a bramar. Però vam veure que li passava si la distreien. Quan la vam anar a buscar la vam sentir que es posava a plorar quan va sentir el timbre. El quart dia la vam deixar 2h. A l'hora d'entrar, no volia, i va plorar més que mai, i a l'hora de recollir-la va sortir sense plorar. Però resulta, que mentre l'anavem a buscar, ens va arribar un missatge dient que teníem una plaça lliure a la pública! Així doncs, l'hem tingut plorant una setmana per res... Bé, espero que per res no... Però ja no torna a l'escola fins la setmana vinent, així que tenim una setmana per preparar-la de nou, tot i que aquest cop tenim una entrevista amb la seva mestra, per poder-nos conèixer, conèixer l'aula, etc, cosa que a la privada no vam tenir. A més, a la pública l'adaptació és més progressiva: primer s'entra amb els pares, es coneixen els companys, la classe, la mestra... I després els pares marxen, cada vegada abans però deixant al nen en un ambient més "conegut". Ja us explicaré si ha estat millor!
Els vostres nens han fet adaptació? Ha estat radical o progressiva? Com els ha anat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada