Benvinguts!!!

Benvinguts!!!

Sempre havia volgut escriure un bloc, però mai sabia què escriure-hi... Fins que vaig ser mare... Aleshores em van començar a sorgir dubtes i inquietuds i vaig pensar que totes les meves hores de búsquedes per internet bé podien servir a alguna altra mare que tingués els mateixos dubtes i inquietuds que jo... Així que començo aquest bloc amb la idea d'anar publicant entrades que em semblin interessants o opinions sobre com funcionen les coses un cop canvies de ser la "filla de..." per passar a ser "la mare de..."

Espero que a aquells que caigueu per aqui us sigui útil alguna cosa...o si més no que passeu una bona estona! Gràcies per llegir-me!

diumenge, 25 de març del 2018

Juguem a metges

L'any passat, la Nineta va mostrar molt d'interès per la medicina, cada dos per tres estava jugant a fer de metge o de pacient, així que vam creure convenient regalar-li una maleta de metges. La vam fer "home made" amb materials que es poden trobar fàcilment a la farmàcia i a les botigies de "tot a 100".
En primer lloc, necessitàvem una maleteta on hi cabés tot el que hi volia posar, però que no fos massa gran perquè la pogués portar bé. També havia de tenir una nansa per a poder-la transportar fàcilment. Després amb paper adhesiu de color vermell vam fer dues creus i en vam posar una a la tapa de la maleta i l'altra a la part del davant. 
A dins hi vam posar un paquet de gasses estèrils, una bena tallada a diferents mides perquè pogués posar-se a diferents parts del cos, també una bena tubular, tallada a diferents mides perquè anés bé pel canell, pel braç, per la cama, etc., hi vam posar també dues xeringues sense agulla, una de gruixuda i una de prima tipus vacuna. També vam posar dos pots petits per fer de líquid de vacuna o de pomada, etc., i unes pinces per extreure cossos extranys o per fer servir les gasses, uns guants dins d'un pot d'ou kinder i el toc final: un estetoscòpi que funciona de veritat! Aquest estetoscòpi el podeu trobar a jugar i jugar


Finalment vaig comprar una carpeta amb pinça per poder posar les fitxes de pacient, perquè es pogués apuntar com estava i vaig fer les fitxes. Com que vaig estar buscant per internet i no en vaig trobar cap que fos per nens que encara no saben llegir, vaig decidir fer-les jo. Us les podeu descarregar aquí. Podeu publicar-les al vostre blog, sempre que redirigiu a aquesta entrada.😉
Per últim, a posteriori hi hem afegit un termòmetre que no funcionava, un parell de pots de pasta de dents buits i nets i hem fet una bata utilitzant la tècnica de la samarreta. En un altre post us ensenyaré la bata i la manera de fer-la. 

dilluns, 19 de març del 2018

Feliç dia del pare

Felicitats al pare! Diu tothom... Feliç dia del pare! Però, que només és pare un cop l'any o què? I els altres 364 dies? No és pare?

Algú dirà "es que avui és el dia que se celebra..." doncs no, no tothom celebra aquest dia consumista. Igual que no tothom celebra el dia de la mare, igual de consumista.... 

Que potser hi ha un dia del fill o de la filla? Els nens/es han de felicitar el pare si o si, perquè avui és el seu dia? No ens estem inventant massa excuses per comprar coses?

No hi estic d'acord. Al final acabarem celebrant el dia del "no cumpleaños" com a Alicia al país de les meravelles...

Així que: feliç no dia del pare a tothom! 

dissabte, 3 de març del 2018

Deixar el bloquer

L'estiu passat no l'altre, la Nineta tenia 2 anys i alguns mesos i volíem aprofitar l'estiu perquè deixés el bolquer, però entre el naixement del Pèsol, el canvi de pis... vam creure que eren massa canvis, així que ho vam deixar per més edavant. Durant l'estiu vam fer proves, deixant que anés sense bolquer, però es posava a jugar i acabava fent-se el pipí a sobre perquè encara no notava en quin moment havia d'anar al vàter. A mida que va anar avançant el curs, vèiem que cada vegada la Nineta ens anava donant senyals de que començava a estar preparada per deixar el bolquer, però al mateix temps, quan el duia, si estava distreta no s'acostava per res al lavabo. Fins que un dia ens vam quedar sense bolquers. Així que vam haver de sortir al carrer sense bolquer. Vam anar a comprar i vam tornar a casa, tres quarts d'hora fora de casa sense cap accident! Vam decidir seguir endavant i posar-li el bolquer només per dormir, o per anar en cotxe. La següent setmana hi va haver alguns accidents, i l'altra, i l'altra... però cada vegada menys. Vam optar per anar avisant-la cada tant, que anés a fer pipí. Va arribar a un punt que ja no se li escapaven pipis, tret de quan estava molt distreta i no volia deixar de jugar per anar a "perdre el temps" al lavabo. El que no teníem tant control·lat eren les caques... però donava la casualitat que tenia certs horaris per anar de ventre i que es quedava mooolt quieta. Acostumava a fer-ne quan portava el bolquer després de la migdiada, així que mica en mica li vam anar ensenyant que si anava al labavo trigava menys en tornar a anar a jugar que no pas si s'ho feia al bolquer. Cada vegada eren menys les caques que es feia al bolquer i més les que feia al lavabo, fins que un dia ens va dir que li feia mal la panxa i li vam dir: vols anar al lavabo a veure si surt alguna cosa? I efectivament, havia descobert el "remolinet" d'abans d'anar al vàter, així que cada vegada ho tenia més superat. Durant el Nadal vam decidir no posar-li el bolquer mentre anàvem en cotxe, ja que era poca estona, i també, cap al final, va anar deixant el bolquer de les poques migdiades que feia a casa. Així doncs, després de Nadal ja hi va haver molt pocs accidents i va deixar d'utilitzar bolquers a l'escola. Només ens quedava el bolquer de la nit, però vàrem esperar a canviar l'habitació... Ja que aviat dormirien "Nineta i Pesolet" a la mateixa... però això ja serà una altra entrada...
D'això ja fa gairebé dos anys, va ser un procés totalment consentit i tot i que va ser més llarg del que ens hagués agradat, va seguir l'evolució que la Nineta necessitava, perquè el bolquer no es treu, es deixa.